El Buddhism

del Paolo Coluzzi* de l’associazion Far Lombard

‘Se l’è el Buddhism? In veritaa se sa miga tant ind el Ocident su qella relijon qì (o filosofia, come un quaivun al preferiss ciamar-la). G’è quei qe pensa qe el Buddha al sia una sort de divinitaa adorada dei buddhista. O qe i buddhista sien dei jent qe passa el temp a far meditazion o robe compagne… Beh, l’è miga insì.

El Buddha, el fondador del Buddhism, l’era un princip indian qe se ciamava Siddharta, qe un bell moment l’ha decidud de bandonar tuscoss per meter-s a cercar la veritaa, e una soluzion per tuta la soferenza qe g’è ind el mond. On poo ‘mè el Sant Francesc, ma incirca 18 secol inanz. La lejenda la cunta su qe el so pader, el re Suddhodhana, per pagura qe el so fiœl al diventass un savi, ‘mè haveven previst dei induvin, l’haveva decidud de tegnir el Siddharta sarad su ind el palaz. Al voleva no qe el so fiœl al cognossess el dolor e la soferenza qe g’era fœra del palaz.

Ma un dì el Siddharta l’ha riessid a sortir del palaz e a visitar la citaa vexina de Kapilavastu. E insì, in jir per la citaa l’ha vist un om gravement malad, pœ un vegg e a la fin un mort. Del moment qe l’haveva mai vist dei persone gravement malade, stra-vegie e morte inanz de qell moment lì, l’è restad talment impressionad qe l’ha tacad a rifleter in su la condizion dei omen e dei alter vesser vivents.

Quand qe la vœlta adree l’è andait fœra anc’mò del palaz e l’ha incontrad un sadhu, un ‘cercador spiritual’, qe al g’haveva nient alter qe una infinita serenitaa, el Siddharta l’ha finalment decidud de lassar el palaz e andar via senza portar-s adree nagot, per viver una vita de ascesi e povertaa. Passad set agn l’ha otegnud l’illuminazion in quella qe al meditava sota una pianta de Bodhi ind el paes de Uruvela (qe adess al se ciama Bodhgaya), e l’ha riessid a capir qei veritaa qì (qe ind el Buddhism se ciamen ‘i quater nobil veritaa’):

  1. Ind la vita g’è tanta insodisfazion e soferenza
  2. Qella soferenza qì la vegn del desideri o atacament
  3. G’è una manera de superar qella soferenza qì
  4. La via per superar-la la se ciama ‘el senter dei vot part’: justa comprension, justa intenzion, justa parolla, justa azion, justs mez de sussistenza, just sforz, justa consapevoleza e justa meditazion.

I buddhista creden ind la reincarnazion e el so fin ultim l’è de rivar a’l Nirvana, la fin de la filera dei reincarnazion e la fin del dolor. Insoma, a g’è no un Dè creador ind el Buddhism, e la sua preocupazion principal l’è de superar el dolor e vesser contents.

 

*El Paolo Coluzzi a l’è Professor de Sociolenguistega a l’Universitaa de Malaya, Malaysia, departiment dei lengue Asiatege e Europee.

Condividi