“El Carlo Porta e l’ Ernest Parin” serada organizada de la Simona Scuri de Far Lombard

Serata online dedicata alla poesia lombarda. In occasione del bicentenario della morte del poeta Carlo Porta (1775-1821), il primo evento organizzato da Far Lombard e dedicato al maestro milanese e ad un poeta contemporaneo, Ernesto Parini di Legnano (1908-1993), celebrando così la continuità della creatività lombarda e della sensibilità poetica umana.

Serada organizada de la Simona Scuri de Far Lombard, associazion per la lengua lombarda in collaborazion cont l’ator Maurizio Albé, famos cont el nom de ‘La Carmela’ de ‘I Legnanes’, de la Paola Cavanna, poetessa e artista milanesa de Atelié milanes e de l’Alessio Contini ator de tdvox.com. Prezios el suport de la Donata Vescovi, scritora de Atelié milanes e del Gianfranco Pavesi, fondador de l’Academia dal Rison de Novara. Ospitalitaa e rejistrazion a cura del Daniele Marconcini de l’Associazion Mantovani nel Mondo.

Ind el 1954 el filolog varesin Dante Isella al publegava el fruit dei so 50 ann de studi academeg in sui manoscriits e i diverse publegazion del poeta Carlo Porta e al meteva anc’mò plussee in lux i caplavor de vun dei major poeta del noster paes. Autor de una grand produzion, se cita, intra i creazion portiane:  Desgrazzi de Giovannin Bongee, La Ninetta del Verzee, Brindes de Meneghin all’ostaria, Lament del Marchionn di gamb avert, Fraa Diodatt, Fraa Zenever

El Carlo Porta al venerava i so predecessor qe scriveven in lengua lombarda: el Bonvexin de la Riva, el Varon Milanes, el Magg, el Fabio Vares, el Balestrer, el Tanz… Ma certament anca el Carlo Porta l’è stait d’esempi per i so successor, el Delio Tessa e el Franco Loi, intra i poeta plussee vixin a’l noster temp.

El bicentenari de la mort del Carlo Porta al permet de regordar el so impegn concetual e civeg, cont el so stil satireg, criteg e ironeg e la soa poetega dominada de una grand forza lessegal.

La lengua la serviva a’l Carlo Porta per marcar el so sentiment identitari lombard, ind un period storeg pien de cambi de dominador forester (frances, austriac e anc’mò frances…).

Anca l’Ernesto Parini de Legnan, insema a tants olter poeta a nun contemporanei, a l’è la continuazion de questa tradizion literaria in lengua lombarda insì importanta . Ind el 1979, l’Ernesto Parini l’è stait nominad Cavalier de la Republega e l’ha ciapad la tessera d’or de la Famiglia Legnanese, ind el 1984, l’ha recevud el recognossiment Paul Harris, la massema onorificenza del Rotary International. L’Ernesto Parini  a l’era anca museg e l’ha collaborad cont la compagnia teatral de I Legnanes.

 

Sota qì trovii i poesie recitade, ver protagoniste de la serada del 6 de marz 2021

Carlo Porta

El sarà vera fors quell ch’el dis lu,
che Milan l’è on paes che mett ingossa,
che l’aria l’è malsana, umeda, grossa,
e che nun Milanes semm turlurù.

Impunemanch però el mè sur Monsù
hin tredes ann che osservi d’ona cossa,
che quand lor sciori pienten chì in sta fossa
quij benedetti verz no i spienten pù.

Per ressolv alla mej sta question,
Monsù ch’el scusa, ma no poss de men
che pregall a addattass a on paragon.

On asen mantegnuu semper de stobbia,
s’el riva a mangià biava e fava e fen
el tira giò scalzad fina in la grobbia.

Ernesto Parini – Sa fà par dì…

Un amis c’andéva mal
L’ho vütàa paà ‘na ‘’trata’’,
ho perdüu ul capital
e l’amis…Porca sciavata!

Quan’ ca ‘l vedu a ‘l volta stràa,
gh’é no versu ca ‘l salüda;
propi adess ca l’ho salvàa
a ‘l ma schiva…O porcu Giüda!

Se d’estàa gh’é gran calur
südu già in prima matina,
quan fa fregiu…rafredur,
gùta ‘l nas…Porca Martina!

M’hann rubàa in du ‘l pulé
un galétu e tre gain,
a s’é mai pudüu savé
chi gh’é stàa…Porcu sciampin!

Ier ho fàa ‘na stravasciàa
‘ntan ca ‘ndevu in bicicleta;
ai ridevan tüti in stràa…
Che vilan…Porza zibrèta!

‘Dess ga voeur di gran dané
par crumprà mezza scigùla;
sa sà pü ‘me fà sta in pé.
Cress tüss’coss…Porca gibùla!

Che bellezza pudé ‘ndà
‘n gir a spass, fà vita bèla,
ma bisogna laurà
tütt’ ul dì…Porca sidèla!

Genti mièi, ga ‘n podu pü!
A sun stracu ‘me ‘n vilan,
g’ho mai vün ca cünta dü…
che bulèta…Porcu can!

Cun chi quàtar ca ga cur
a munéda l’è un po’ poca,
sa poeu propri no fà ‘l sciur
senza ghèi…O porca l’oca!

Ué, vardé che mi ho scherzàa,
a l’é no ‘na roba seria;
sa va par c’ho esageràa…
perduném…Porca miseria!

Carlo Porta

Paracar che scappee de Lombardia
se ve dan quaj moment de vardà indree
dee on’oggiada e fee a ment con che legria
se festeggia sto voster sant Michee.

E sì che tutt el mond sa che vee via
per lassà el post a di olter forastee
che per quant fussen pien de cortesia
voraran anca lor robba e danee.

Ma n’avii faa mò tant violter balloss
col ladrann e coppann gent sora gent,
col pelann, tribolann, cagann adoss,

che infin n’avii redutt al punt puttanna
de podè nanca vess indiferent
sulla scerna del boja che ne scanna.

Carlo Porta

Quand vedessev on pubblegh funzionari
a scialalla coj fiocch senza vergogna,
disii pur che l’è segn ch’oltra el salari
el spend lu del fatt sò quell che besogna.

Quand savessev del franch che all’incontrari
nol gh’ha del sò che i ball ch’el ne bologna,
allora senza nanch vess temerari
disii ch’el gratta, senza avegh la rogna.

Quand intrattant ch’el gratta allegrament
vedessev che i soeu capp riden e tasen,
disii pur che l’è segn che san nient.

Ma quand poeù ve sentissev quaj ribrezz
perché a dì che san nient l’è on dagh dell’asen,
giustemela e disii che fan a mezz.

Ernesto Parini – Ul naudin

–”O Carulina, vardé cum’a l’é bell
ul me naùdu, a ‘l curi tamé ‘l ventu,
l’é tantu bravu e tantu inteligentu…
ca ‘l ma sumìa tütu in dul barbell!

L’é descantàa e sveltu ‘me ‘na bissa,
farà ‘l dutur tamé ‘l voeur ul so pà.
“Dì un po’ Pepin, sa l’è ca te da fà?” –
– “O nona, adéss…ma scapa da fà a pissa!” –

Ernesto Parini – Amur

Tütt’ i matin va den al Cimiteri
‘na vegetina bèla, urdinàa,
cavei d’argentu, i oeugi tantu seri
e cunt’ in man dü fiur ‘pena catàa.

La va ‘n dul so Giuann, là ‘nscì in cantum,
la sbati via tri fiur giamò ‘passìi,
du ‘l vas la cambia l’acqua e in ginügium
la meti den chi noeu…ga trema i dìi!

I a sfiura, i accarezza delicàa,
la turna sistemai püssé da fin…
Sa ferma lì ‘n mumentu a tirà ‘l fiàa,
la prega e poeu…la piangi un cicinin.

Cu ‘l fazzuletu an’mò inümidìi
la lüstra ul so ritratu. – “Ciao Giuanin!”
La guarda in gir pian pian un po’ stremìi…
e in fin, baloss, ga scapa un bell basin!

Carlo Porta

I paroll d’on lenguagg, car sur Gorell,
hin ona tavolozza de color,
che ponn fà el quader brutt, e el ponn fà bell
segond la maestria del pittor.

Senza idej, senza gust, senza on cervell
che regola i paroll in del descor,
tutt i lenguagg del mond hin come quell
che parla on sò umilissim servitor:

e sti idej, sto bon gust già el savarà
che no hin privativa di paes,
ma di coo che gh’han flemma de studià:

tant l’è vera che in bocca de Usciuria
el bellissem lenguagg di Sienes
l’è el lenguagg pù cojon che mai ghe sia.

 

[font per el Carlo Porta: Carlo Porta, Le poesie, Universale economica Feltrinelli Milano,
1964. Font per l’Ernesto Parini: Inturnu al caminetu, ed. Rotary Club Busto Gallarate Legnano Ticino, 1976 e
Me car Legnan editore Tipografia Arcivescovile Dell’Addolorata, Vares, 1984]

 

 

Condividi